diumenge, 1 de març del 2015

Convenció d’ICV a Sabadell. Defensant l’esmena 112!


Quan surto d’un congrés, sovint em queda un regust agredolç, ahir tornant de Sabadell, de la Convenció d’ICV, tenia aquesta sensació. Més de quaranta anys consecutius del militància, primer al PSUC i després a ICV em fan veure el comportament de les direccions polítiques des d’una certa distància.

Col·lectivament vàrem avançar en definir uns objectius nacionals que ens allunyen d’un federalisme genèric que no deixava de seu un autonomisme ambigu. La plena sobirania, l'esta propi, Catalunya com a subjecte de sobirania queden clars i per escrit. Per a una persona que creu que la independència és l’únic instrument factible per a fer reals aquests principis és suficient? No.


Quan ahir en el Plenari vaig defensar “l’esmena 112”, el que alguns denominaven “l’esmena Olòriz”, plantejava una fulla de ruta per al 28 de setembre, que fer des del dia de la constitució del nou Parlament? assumir des del primer dia la plena sobirania que ens permet ser subjecte polític i negociar de tu a tu sense supeditacions. Altres vies les hem provat i han fracassat.

Quan presentes una esmena amb l’oposició de gairebé tota la direcció del teu partit saps que no guanyarà, però es important com la perds per a mantenir viu el debat. Gairebé un de cada quatre delegats la va votar, no es poc, quan ho fas amb el braç aixecat  a la vista de tothom. Perdre amb dignitat no es guanyar, però te carrega de raons per a vèncer.

No es poc important el camí que ha fet iniciativa en aquests quatre darrers anys, alguns independentistes ho trobaran poc, d’altres es permeten el luxe de ridiculitzar-ho, sense veure que no aconseguirem la independència sense convèncer a molta més gent de la que avui n’és ja convençuda. Sense ampliar el aliats perds.

Si, els independentistes d’ICV hem perdut l’esmena, però no han guanyat els que ho volien tot parat o fins i tot anar enrere, la lluita a dins i a fora dels partits continua per a fer una amplia aliança nacional que no pot ser liderada per la dreta de sempre, la del peix al cova i la hereva del clan Pujol. Jo continuaré aquest combat fins que vegi que no serveix internament per a res o m’ho facin impossible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada